La Wiphala

"De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat."
Lluís llach.

Alguns amics i lectors del blog m'han preguntat vàries voltes per la bandera multicolor que apareix a moltes de les meues fotografies. Aquesta bandera es coneix amb el nom de "Wiphala", un mot que es pensa que ve de la conjunció de dos paraules en llengua aimara: wiphaly (veu de triomf) i lapx (fluir d'un objecte flexible); la síntesi dels dos conceptes la deixe al vostre gust, però es sol traduir normalment com "emblema".

En l'actualitat la Wiphala és utilitzada per bona part dels pobles originaris americans, principalment pels de les zones andines, com a símbol de resistència i de reivindicació dels seus drets històrics. Els seus orígens són confusos i els sectors més essencialistes de l'indigenisme remunten el seu naixement a segles anteriors a l'arribada dels castellans i dels mateixos inques. El cert és que les proves arqueològiques exposades per aquestes teories han sigut molt qüestionades pels estudiosos més rigorosos i sonen més a mite que a realitat. D'una banda la tradició tèxtil dels pobles precolombins (i inclús preincàics) és molt forta, amb el que sobta molt que no es conserve cap vestigi del símbol; i d'altra banda la tradició de materialitzar els símbols en un pedaç de tela i fer-lo onejar al vent és d'origen àrab, amb la qual cosa és pràcticament impossible que existira (com a mínim amb aquest format) abans de la conquesta europea.

Ens quedarem amb el dubte, però el que sí que sabem és que l'Arc de Sant Martí formava part de la simbologia del Tawantinsuyu (Imperi Inca) i que la generalització de la Wiphala és fruit dels moviments camperols de la Bolívia dels anys 70, on les lluita sindical de classe començà a estrènyer relacions amb les reivindicacions identitàries dels pobles aborígens.

A partir d'aquest moment ha servit com a canalitzadora d'una lluita i fins i tot ha passat a formar part de la cosmovisió andina: els seus 49 quadres de set colors diferents s'han relacionat amb aspectes tan diversos com la relació dels aborígens amb la natura, les organitzacions socials tradicionals o el calendari còsmic. En l'actualitat, gràcies a la nova constitució, és una de les banderes oficials de Bolívia, encara que no exempta de polèmica.

En un context com el de les cultures aborígens a Amèrica Llatina s'ha de reconèixer la importància dels símbols i dels emblemes com a ferramentes d'autoreconeixement i de cohesió d'una comunitat desestructurada. Parlant amb els mestres guaranís (poble que no utilitza la Wiphala) de Yacuy em comentaven aquesta necessitat de reinventar i adaptar símbols del passat en benefici d'una reivindicació justa. Com diu Lluís Llach a la seua cançó, les banderes només serveixen per abrigar-nos quan fa fred, una bonica metàfora que tant pot aplicar-se a la llarga nit de cinc segles de colonialisme i neocolonialisme a Amèrica Llatina, com als 300 anys des de la desfeta d'Almansa a casa nostra.
I per acabar tenim la interpretació que es dóna actualment a cada color. Si busqueu per internet trobareu que a tots els llocs es posa literalment la mateixa explicació, amb frases inconnexes que ningú ha corregit, jo tractaré de fer una adaptació:

Roig: representa el planeta terra (aka-pacha), és l'expresió de la persona andina en el desenvolupament intel·lectual, és la filosofia còsmica en el pensament i coneixement dels amawtas (representants espirituals).

Taronja: representa la societat i la cultura, això com la preservació i la procreació de l'espècia humana, considerada com la més preuada riquesa patrimonial de la nació. És també la salut i la medicina, la formació i l'educació, la pràctica cultural de la joventut.

Groc: representa l'energia i la força (ch'ama-pacha), és l'expressió dels principis morals andins i de la pràctica col·lectivista de la germanor i solidaritat humana.

Blanc: representa el temps i la dialèctica (jaya-pacha), és l'expressió del desenvolupament i la transformació permanent del Qullana Marka (territori inca) sobre els Andes, el desenvolupament de la ciència, la tecnologia, l'art i el treball intel·lectual i manual que genera la reciprocitat i l'harmonia de l'estructura comunitària.

Verd: representa l'economia i la producció andina, és el símbol de les riqueses naturals, de la superfície i el subsòl. Representa la terra i el territori, així com la producció agropecuària, la flora, la fauna i els jaciments hidrològics i mineralògics.

Blau: representa l'espai còsmic, l'infinit (araxa-pacha), és l'expressió dels sistemes estel·lars de l'univers i els efectes naturals que es senten sobre la terra, és l'astronomia i la física.

Violeta: representa a la política i la ideologia andina, és l'expressió del poder comunitari i harmònic dels Andes, és el poder de l'estat i de els organitzacions socials i culturals del poble.