otros recién hoy se estarán enterando de la existencia de este pueblo.
Es por ello que les digo que vive y esta presente el pueblo precolombino e incluso pre incaico que habito este suelo”
Dirigent del "Consejo del Pueblo Tastil"
El famós Tren de las Nubes uneix les poblacions de Salta i San Antonio de los Cobres. Els turistes que viatgen en ell miren per les finestres l'espectacular Quebrada del riu Toro: una estreta gola rodejada de parets quasi perpendiculars adornades amb uns pocs arbres, arbustos i incomptables cactus gegants. Miren per la finestra, però no paren. Els més avispats aconsegueixen bones posicions al vagó i trauen les millors fotos: cels blaus, sol clar, verda vegetació, cerros multicolors... i això del fons? això del fons és una casa? - Es pregunta el turista en arribar a casa i veure les fotos al seu ordinador - I això que circula per eixa carretera semi abandonada? Això és un autobús? No... no pot ser, eixa carretera no deu de ser transitable! Estes càmeres tan noves s'inventen les fotos!
Però el turista s'enganyava, allà baix hi havia cases i en eixe autobús viatjava jo. Era tres d'abril i havia eixit de Salta a les 6 del matí per arribar a la tercera edició de la "Fiesta del Choclo" que es celebrava a la comunitat de "Gobernador Solà", al centre de la mateixa Quebrada.
La Quebrada del Toro és el nom que es donaren a si mateixes el conjunt de comunitats que habiten la zona i que en els últims anys han reforçat les seues relacions mitjançant la creació del "Consejo del Pueblo Tastil" (CPT) amb l'objectiu de reconstruir i revitalitzar la seua cultura mil·lenària. Gobernador Solà és una de les comunitats que formen part d'aquest poble, un paratge habitat per poc més de cent persones, unes 30 famílies, que desenvolupen activitats agrícoles i ramaderes destinades fonamentalment a l'autoproveïment.
M'havien parlat de la Quebrada, dels seus paisatges espectaculars, de les muntanyes, dels cactus, del sol brillant, del vent constant... des de l'autobús pense que potser han exagerat... però quan baixe en la meua parada i l'autobús se'n va... eixe moment és indescriptible. Et quedes allí, al centre de la Quebrada, es fa el silenci i aleshores és quan te n'adones que tot el que t'havien dit era veritat. No veig cap casa des de la carretera, dubte si l'autobús s'ha enganyat de lloc, però estic tranquil perquè no estic a soles, viatge amb quatre xics de la Universitat i a més altres persones de les comunitats veïnes han parat també per acudir a la festa.
Una de les xiques que ens acompanya ja ha treballat a Gobernador Solà i anem directament a visitar a Doña Rosa, una dona influent de la comunitat que ens acull amb els braços oberts a la seua casa de pedra, palles i fang, construïda a l'estil tradicional de la zona. En ella ens presenta a tota la seua família i ens explica que estan preparant la Festa del Choclo (la dacsa). En realitat aquesta festa és relativament nova i la seua celebració està relacionada amb la reivindicació del Poble Tastil per a ser reconegut com a poble originari per part de la República Argentina; es tracta d'una escenificació pública d'una part de la cultura tastileña que té com a objectiu legitimar-se davant les institucions, com una mena de tramit per poder gaudir dels drets que la constitució argentina i altres lleis provincials reconeixen als pobles originaris. Aquesta festa s'ha d'entendre per tant en aquest context de resignificació de les pràctiques culturals d'aquest poble, amb l'objectiu principal d'afermar la seua identitat i de que es reconega la seua diferència cultural (tant de la cultura europea-criolla com de la cultura colla-incaica).
Després d'ajudar un poc a Doña Rosa en alguns preparatius ens dirigim cap a la zona de les antigues escoles, on es realitzarà la festa. Mentre esperem a que arribe la gent els xics de la Universitat m'ensenyen el resultat de l'últim projecte realitzat per "Los Amigos de la Quebrada": es tracta de la salita de lectura, un xicotet i acollidor espai acondicionat amb una taula, cadires i un parell de prestatgeries amb llibres. En eixe moment apareix un dels representants més respectats de la comunitat, Esteban Vilca, qui ens agraeix la nostra visita a la festa i ens convida a vindre més per a poder dinamitzar la salita i treballar amb els xiquets i xiquetes del poble. A més ens diu que té en ment crear una "casa del saber", per recuperar tota la memòria i història del seu poble. Aprofitant que encara estan arribant alguns familiars ens mostra també la sala d'informàtica (amb tres ordinadors finançats per l'obra social de nosequina empresa) i ens torna a animar a freqüentar la comunitat per aprofitar aquests espais. La veritat és que la seua rebuda ens sorprèn molt gratament, després dels terratrèmols de l'últim mes les notícies que arribaven a la ciutat era que des de les comunitats no es volia saber res de les institucions. La solució que se'ls plantejava des del govern provincial era abandonar la zona per a poder reconstruir els poblats amb tranquil·litat, però en realitat el que segurament es pretenia era que els habitants de la Quebrada deixaren les terres per perdre així els pocs drets legals que tenen sobre el seu propi territori.
De camí al pati, on es realitza la festa, ens explica que enguany no assistirà molta gent d'altres comunitats; no s'ha volgut fer molta publicitat perquè moltes persones s'han quedat sense casa a causa dels moviments de terres i les carreteres són més perilloses que mai. Al final s'apleguen unes 50 o 60 persones i comença la celebració amb la cerimònia de la Pachamama, un ritual ancestral que els habitants de la quebrada realitzen en privat, però que s'escenifica en públic en la festa precisament per la ja comentada exigència de visibilització de la cultura Tastil que reclamen les institucions per atorgar determinats drets constitucionals.
La cerimònia de la Pachamama consisteix en oferir menjar i beguda a la mare terra per agrair tots els fruits que ens dóna i per reforçar els llaços amb ella. En l'actualitat aquest culte és una barreja de ritus pagà i cristià amb elements de la vida quotidiana contemporània que té com a resultat l'ofrena a la terra d'ampolles de Coca Cola, aigua mineral, paquets de tabac, licors i menjars tradicionals de la zona. L'acte està presidit per dues parelles i un xiquet, que en aquest cas era el fill d'Esteban, i a continuació van participant tots els assistents per parelles.
Després de l'ofrena arriba el moment de gaudir dels menjars tradicionals de la zona: humitas, tamales, formatge de cabra, carn, empanades i sobretot Choclo, aliment que dóna nom a la festa i que és considerat com el més mil·lenari i sagrat per al poble Tastil. Però prèviament es fa la hissada de banderes, tant de la de la república com de la dels pobles andins, la Wiphala. La jornada acaba en germanor escoltant i veient un grup de danses tradicionals, que ballaren zamba, chacarera i altres ritmes del nord-oest argentí.
A les cinc de la vesprada el vent comença a bufar més fort i és el moment de tornar cap a l'autobús que ens portarà a la ciutat. L'experiència ha sigut esgotadora, el sol i el vent ens ha cremat tota la cara, però aquest primer contacte amb el poble Tastil no ha pogut ser millor, en un moment tan difícil per als habitants de la Quebrada la seua alegria i les ganes de compartir la seua cultura és, si més no, esperançadora.
Es por ello que les digo que vive y esta presente el pueblo precolombino e incluso pre incaico que habito este suelo”
Dirigent del "Consejo del Pueblo Tastil"
El famós Tren de las Nubes uneix les poblacions de Salta i San Antonio de los Cobres. Els turistes que viatgen en ell miren per les finestres l'espectacular Quebrada del riu Toro: una estreta gola rodejada de parets quasi perpendiculars adornades amb uns pocs arbres, arbustos i incomptables cactus gegants. Miren per la finestra, però no paren. Els més avispats aconsegueixen bones posicions al vagó i trauen les millors fotos: cels blaus, sol clar, verda vegetació, cerros multicolors... i això del fons? això del fons és una casa? - Es pregunta el turista en arribar a casa i veure les fotos al seu ordinador - I això que circula per eixa carretera semi abandonada? Això és un autobús? No... no pot ser, eixa carretera no deu de ser transitable! Estes càmeres tan noves s'inventen les fotos!
Però el turista s'enganyava, allà baix hi havia cases i en eixe autobús viatjava jo. Era tres d'abril i havia eixit de Salta a les 6 del matí per arribar a la tercera edició de la "Fiesta del Choclo" que es celebrava a la comunitat de "Gobernador Solà", al centre de la mateixa Quebrada.
La Quebrada del Toro és el nom que es donaren a si mateixes el conjunt de comunitats que habiten la zona i que en els últims anys han reforçat les seues relacions mitjançant la creació del "Consejo del Pueblo Tastil" (CPT) amb l'objectiu de reconstruir i revitalitzar la seua cultura mil·lenària. Gobernador Solà és una de les comunitats que formen part d'aquest poble, un paratge habitat per poc més de cent persones, unes 30 famílies, que desenvolupen activitats agrícoles i ramaderes destinades fonamentalment a l'autoproveïment.
M'havien parlat de la Quebrada, dels seus paisatges espectaculars, de les muntanyes, dels cactus, del sol brillant, del vent constant... des de l'autobús pense que potser han exagerat... però quan baixe en la meua parada i l'autobús se'n va... eixe moment és indescriptible. Et quedes allí, al centre de la Quebrada, es fa el silenci i aleshores és quan te n'adones que tot el que t'havien dit era veritat. No veig cap casa des de la carretera, dubte si l'autobús s'ha enganyat de lloc, però estic tranquil perquè no estic a soles, viatge amb quatre xics de la Universitat i a més altres persones de les comunitats veïnes han parat també per acudir a la festa.
Una de les xiques que ens acompanya ja ha treballat a Gobernador Solà i anem directament a visitar a Doña Rosa, una dona influent de la comunitat que ens acull amb els braços oberts a la seua casa de pedra, palles i fang, construïda a l'estil tradicional de la zona. En ella ens presenta a tota la seua família i ens explica que estan preparant la Festa del Choclo (la dacsa). En realitat aquesta festa és relativament nova i la seua celebració està relacionada amb la reivindicació del Poble Tastil per a ser reconegut com a poble originari per part de la República Argentina; es tracta d'una escenificació pública d'una part de la cultura tastileña que té com a objectiu legitimar-se davant les institucions, com una mena de tramit per poder gaudir dels drets que la constitució argentina i altres lleis provincials reconeixen als pobles originaris. Aquesta festa s'ha d'entendre per tant en aquest context de resignificació de les pràctiques culturals d'aquest poble, amb l'objectiu principal d'afermar la seua identitat i de que es reconega la seua diferència cultural (tant de la cultura europea-criolla com de la cultura colla-incaica).
Després d'ajudar un poc a Doña Rosa en alguns preparatius ens dirigim cap a la zona de les antigues escoles, on es realitzarà la festa. Mentre esperem a que arribe la gent els xics de la Universitat m'ensenyen el resultat de l'últim projecte realitzat per "Los Amigos de la Quebrada": es tracta de la salita de lectura, un xicotet i acollidor espai acondicionat amb una taula, cadires i un parell de prestatgeries amb llibres. En eixe moment apareix un dels representants més respectats de la comunitat, Esteban Vilca, qui ens agraeix la nostra visita a la festa i ens convida a vindre més per a poder dinamitzar la salita i treballar amb els xiquets i xiquetes del poble. A més ens diu que té en ment crear una "casa del saber", per recuperar tota la memòria i història del seu poble. Aprofitant que encara estan arribant alguns familiars ens mostra també la sala d'informàtica (amb tres ordinadors finançats per l'obra social de nosequina empresa) i ens torna a animar a freqüentar la comunitat per aprofitar aquests espais. La veritat és que la seua rebuda ens sorprèn molt gratament, després dels terratrèmols de l'últim mes les notícies que arribaven a la ciutat era que des de les comunitats no es volia saber res de les institucions. La solució que se'ls plantejava des del govern provincial era abandonar la zona per a poder reconstruir els poblats amb tranquil·litat, però en realitat el que segurament es pretenia era que els habitants de la Quebrada deixaren les terres per perdre així els pocs drets legals que tenen sobre el seu propi territori.
De camí al pati, on es realitza la festa, ens explica que enguany no assistirà molta gent d'altres comunitats; no s'ha volgut fer molta publicitat perquè moltes persones s'han quedat sense casa a causa dels moviments de terres i les carreteres són més perilloses que mai. Al final s'apleguen unes 50 o 60 persones i comença la celebració amb la cerimònia de la Pachamama, un ritual ancestral que els habitants de la quebrada realitzen en privat, però que s'escenifica en públic en la festa precisament per la ja comentada exigència de visibilització de la cultura Tastil que reclamen les institucions per atorgar determinats drets constitucionals.
La cerimònia de la Pachamama consisteix en oferir menjar i beguda a la mare terra per agrair tots els fruits que ens dóna i per reforçar els llaços amb ella. En l'actualitat aquest culte és una barreja de ritus pagà i cristià amb elements de la vida quotidiana contemporània que té com a resultat l'ofrena a la terra d'ampolles de Coca Cola, aigua mineral, paquets de tabac, licors i menjars tradicionals de la zona. L'acte està presidit per dues parelles i un xiquet, que en aquest cas era el fill d'Esteban, i a continuació van participant tots els assistents per parelles.
Després de l'ofrena arriba el moment de gaudir dels menjars tradicionals de la zona: humitas, tamales, formatge de cabra, carn, empanades i sobretot Choclo, aliment que dóna nom a la festa i que és considerat com el més mil·lenari i sagrat per al poble Tastil. Però prèviament es fa la hissada de banderes, tant de la de la república com de la dels pobles andins, la Wiphala. La jornada acaba en germanor escoltant i veient un grup de danses tradicionals, que ballaren zamba, chacarera i altres ritmes del nord-oest argentí.
A les cinc de la vesprada el vent comença a bufar més fort i és el moment de tornar cap a l'autobús que ens portarà a la ciutat. L'experiència ha sigut esgotadora, el sol i el vent ens ha cremat tota la cara, però aquest primer contacte amb el poble Tastil no ha pogut ser millor, en un moment tan difícil per als habitants de la Quebrada la seua alegria i les ganes de compartir la seua cultura és, si més no, esperançadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada