Buenos Aires (i barca nova)

"Olvidadizo de que ya lo era, me propuse ser argentino."

Jorge Luis Borges

La nostra vida no pot ser més surrealista, i és per això que el primer "tour" que se'ns presenta només aterrar a l'Aeroport Internacional d'Ezeiza és el d'anar a la "Cárcel Federal de Mujeres" a fer un taller de musicoteràpia. La proposta era temptadora, no ho negarem..., però pensant-ho millor vam decidir declinar-la i agafar un taxi fins al mític barri de San Telmo, on es troba l'hostal en el que ens allotjarem. Un edifici antic, però molt acollidor, amb un pati interior perfecte per a prendre la fresca i continuar preparant el viatge. A l'entrada ens pregunten si som bascos (una situació que s'ha donat fins a 3 voltes en els pocs dies que portem al país) i quan els diguem que som valencians... , ens diuen que l'àvia de la família era de Xàtiva. ("salta la noticia"!).

No ens entretenim massa temps a l'hostal i "plànol en mà" ens llancem a veure la ciutat. Comencem pel "nostre barri": San Telmo, un dels més antics de la ciutat i conegut sobretot per ser el principal escenari de la resistència contra l'ocupació britànica a principis del segle XIX. Passejant pel Carrer Defensa ens meravellem amb les antigues cases colonials i el seu empedrat, al temps que imaginem les masses de la rebel·lió criolla pujant pel carrer i expulsant al nou invasor anglés. Un experiència anticolonial que servirà de lliçó al poble de Buenos Aires per expulsar pocs anys després a l'invasor castellà. Els monuments i recordatoris als herois de la revolta es multipliquen per la barriada.

La zona sembla prou degradada, les conseqüències de la gran crisi de 2001 es respiren per tota la ciutat, però no totes pareixen negatives: l'efervescència política i les ànsies de participar es palpen a cada cartell o assemblea de barri que ens trobem. En dos dies trobem vàries manifestacions i protestes a diferents zones de la ciutat.

Dinem a un bar per menys de 5 euros per cap, la carn estava boníssima, però no recordem el nom. Per la vesprada fem algunes gestions que necessitem per continuar el viatge i ens llancem a visitar la Plaza de Mayo, on cada dijous es reuneixen les "Madres" per recordar els "desaparecidos" de la dictadura. A la Plaza trobem una protesta d'ex-combatents de la Guerra de les Malvines, però no pareixen massa receptius als turistes. Donem una volta a la Pirámide de Mayo en solidaritat amb las Madres, ens fem les fotos de torn i visitem els edificis dels voltants, com l'antic Cabildo colonial, l'actual Govern de la Ciutat, la Catedral o la Casa Rosada, on imaginem a Perón i Evita llançant discursos a les masses.

Per la nit sopem una "parrillada" a Sant Telmo amb una companya italo-argentina que ens explica l'altra cara de Buenos Aires i d'Argentina, des dels centres socials urbanites a la resistència maputxe a la Patagònia, passant pel teatre improvisat, les fàbriques recuperades o les assemblees de barri. Acabem la nit passejant pel cor de San Telmo, a la Plaza Dorrego, on es signà la declaració de independència, i prompte tornem cap la nostra nova llar.

L'últim matí de Buenos Aires el dediquem a visitar millor els barris centrals: l'avinguda de Mayo, la de 9 de Julio amb el seu obelisc, la de Corrientes, etc etc. Ens sorprén la Plaça dels Dos Congresos, on ens trobem diverses assemblees de barri manifestant-se per un treball més digne i per aconseguir més recursos. Al costat de l'imponent Congrés Nacional se'ns apareix per sorpresa la Universidad Popular de la Madres de Plaza de Mayo. Fundada l'any 2000 per l'associació de las Madres. Aquesta universitat no té reconeixement oficial, però sí que compta amb una gran acceptació i participació, impartint diverses carreres, entre les que destaquen Història o Treball Social. Entrem al café de la Universitat i visitem la seua llibreria; en menys de 30 minuts tenim ja les mans plenes de llibres que ens volem comprar, però el viatge acaba de començar i no podem carregar amb tant de pes. Finalment ens imposem un limit d'un llibre per cap... ja tornarem...

El poc de temps que ens queda a la ciutat l'aprofitem per descansar un poc a la Plaza Lavalle, al barri de San Nicolas. Juan Lavalle fou també un dels protagonistes de la guerra de independència, conegut sobretot per algunes actuacions molt polèmiques, com l'afussellament de Manuel Dorrego, qui dóna nom a la plaça que havíem visitat el dia anterior. Finalment travessem el centre financier i anem corrent a la Reserva Ecològica per poder observar el majestuós Rio de la Plata, un immens estuari que separa Montevideo i Buenos Aires. El fet de viure en febrer ens fa oblidar que ací estem en estiu: no portem crema solar i ens passarà factura.

Amb presses abandonem la Reserva i parem un taxi per arribar a temps a la Terminal d'Omnibus, on agafem un autobus que ens portarà molt lluny d'aquesta locura de ciutat.