8 de juny del 2010

Una mestra a Palestina

"No podeu preparar als vostres alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus somnis, si vosaltres ja no creieu en eixos somnis; no podeu preparar-los per a la vida, si ja no creieu en ella; no podríeu mostrar el camí, si vos heu assegut, cansats i descoratjats en la cruïlla dels camins"
Celestin Freinet
Aquesta setmana no volia parlar de Palestina. No volia parlar sobre l'enèsim atemptat terrorista perpetrat per l'estat d'Israel. La indignació i la ràbia em portaren vàries voltes davant el meu ordinador, però la impotència i la tristesa m'impedien escriure. Les raons eren evidents: al menys 10 persones assassinades a sang freda i centenars d'activistes detinguts per voler portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, entre ells el nostre company David Segarra. I jo ací, a milers de kilòmetres de distància amb el cervell bloquejat per l'odi i la incertesa de saber què estava passant a l'altra banda del món, al nostre mediterrani, una volta més tenyit de roig per l'autoritarisme i el menyspreu a la diferència. I no volia parlar de Palestina ni del Mavi Marmara perquè en realitat no podia.

I no podia i ja no vull i no ho faré, a més perquè ja molta gent ho ha fet i massa bé com per a aportar res millor.

Però hui he trobat un blog que m'ha il·lusionat i m'ha obligat a parlar indirectament de Palestina: de la Palestina rebel i resistent. Una nova finestra al món per conèixer la situació de l'educació i dels xiquets i les xiquetes palestines. Em referisc al nou espai inaugurat a la xarxa per Maria Freixas, una mestra catalana que com jo, viurà uns mesos fora de casa, com ella mateixa diu, "per aprendre molt i per enterrar els fantasmes. (...) per a créixer (...) [i per] trobar a faltar la meva gent per saber fins on l'estimo".

Recorde que una volta el seu cosí em va dir que nosequi deia que els casals i centres socials que hi arreu dels Països Catalans són com les nostres ambaixades. En el cas dels pobles sense estat com el nostre crec que no podem demanar millors ambaixadors que companyes com Maria, qui amb la seua mirada i la seua sincera implicació ens pot ajudar a conèixer de primera mà la vida a aquest raconet del Creixent Fèrtil. Vos recomane que seguiu el seu blog, de segur que ens sorprenem. Com deia un amic fa un temps, dóna gust llegir a persones "amb la tranquil·litat i la certesa de saber que allò que conten sorgeix d'un compromís irrevocable amb la dignitat de les persones i els pobles". És el cas de Maria, que com a mestra segueix els consells de Freinet i no renúncia ni als seus somnis ni a ajudar a construir "el camí de la justícia, en que el poble palestí trobarà ben aviat la pau, l’oxigen i l’anhelada llibertat."

http://unamestraapalestina.wordpress.com/

PS: em comenten que la connexió per allà és un poquet precària, així que donem-li temps que segur que ens arriben coses interessants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada