11 de març del 2010

Buenos Aires fugaç

"Una revolució no és digna de dir-se tal si amb tot el poder i tots els mitjans que disposa no és capaç d'ajudar a la dona —doble o triplement esclavitzada, com ho era en el passat— a eixir a flotació i a avançar pel camí del progrés social i individual"
Leon Trotsky

La nostra visita a Buenos Aires serà molt ràpida, solament xafem la capital per fer escala i continuar el nostre viatge cap al nord del país, però no per això deixem d'aprofitar les 40 hores que passem a la ciutat.
El dia que arribem és diumenge i com ens tornem a allotjar a San Telmo tenim la sort que és el dia en que s'organitza la fira d'antiguitats del barri, un curiós mercat articulat als voltants de la Plaça Dorrego on es poden trobar articles antics de tot tipus, des de pòsters de pel·lícules fins documents del Partit Justicialista de l'any de la pera, passant joies, obres d'art, roba, etc. Hi ha música i espectacles de tango al carrer, i òbviament també els típics puestos de hippies de qualsevol ciutat del món, especialitzats en el que podríem denominar "productes locals per a turistes": mafaldas, che guevaras, cartellets de colorins, mates i bombillas,...

Baixant pel Carrer Defensa al cantó amb el Carrer Dr José Modesto Giuffra trobem un taulo d'anuncis amb una gran portada que diu als turistes "El Capitalismo se cae, luchemos para que no aplaste al pueblo!". Entrem al carrer i ens trobem amb la tauleta de les Assemblees del Poble. Segons ens conten aquest espai va ser cedit a les associacions del barri a partir de les lluites veïnals originades a partir de la crisi de 2001. Efectivament continuem caminant i a uns metres trobem la tauleta del GRUPO ALAVIO, un col·lectiu de la ciutat que realitza i distribueix vídeos i documentals sobre temàtiques polítiques i socials. Parlem amb ells i aprofitem per preguntar-los sobre les mobilitzacions del 8 de març, que seria el dia següent, però ens sorprèn que no ens donen massa informació i que fins i tot unes dones de las Asambleas del Pueblo no sabien si hi hauria manifestació. Finalment arriba una dona que ens diu que la manifestació comença a les 17:30h a la Plaça dels Dos Congressos. D'altra banda el xic que estava a la tauleta del col·lectiu ALAVIO ens diu que a les 14h hi haurà un acte a l'Hotel Bauen, un espai recuperat pels propis treballadors després de que l'empresa tancara l'any 2001.
El 8 de març ens alcem prompte i anem directes a visitar el barri de la Boca, que està a unes quantes quadres de San Telmo. Segons la nostra guia i molta gent amb la que hem parlat és un barri prou perillós, però tot el món ens recomana anar a veure el famós "caminito". La Boca és un dels barris obrers per excelència de Buenos Aires que naix a partir de les migracions europees de finals del segle XIX (principalment dels estats espanyol i italià) i s'estructura al voltant de l'activitat del port del "Riachuelo".
La barriada és coneguda sobretot pel color viu de les seues cases de xapa ondulada. Segons ens conten, aquest estil va nàixer perquè a principis de segle els habitants del barri pintaven les seues cases amb la pintura que sobrava dels vaixells i com no tenien suficient per pintar tota la casa amb el mateix color, l'anaven canviant. El resultat és un carrer ultraturístic anomenat el "Caminito", on no es pot caminar més de 2 passos sense que algú t'intente vendre alguna cosa o et faça entrar al seu restaurant a consumir un menú siga l'hora que siga. Tot i això, el barri en general ens agrada prou i de pas anem a veure la mítica Bombonera, l'estadi de l'equip de futbol del barri, el Boca Juniors, on va jugar Diego Armando Maradona.

Se'ns fa tard i no arribem als actes de l'Hotel Bauen, però l'anem a visitar igualment i ens sorprèn molt el fet de que aparentment es un hotel normal, a penes hi ha cartells o símbols que identifiquen que és un edifici ocupat pels seus treballadors i els clients són gent de tot tipus,el que ens fa pensar que possiblement molts no saben ni com és l'empresa en la que s'estan allotjant. Per fer-vos una idea podeu veure la seua web oficial.

Dinem ràpid i a les cinc anem al "Café de las Madres", a la mateixa Plaça dels Dos Congressos, i esperem a que comence la manifestació. Com que veiem que no hi ha massa moviment dins de l'associació eixim a la Plaça i ens comencem a preocupar. Són ja quasi les 18h i hi ha molt poqueta gent concentrada, no devem arribar a un miler persones, cosa que ens sorprèn per tractar-se d'una ciutat amb tanta activitat política. La cosa comença a marxar a les 18:30h i al final sí que hi ha uns quants milers de persones, però ens dóna la sensació que no tanta com altres anys a València. Això i les reaccions a les nostres preguntes del dia anterior ens fa pensar que els moviments socials argentins encara tenen poc treballat el tema de la discriminació de gènere.


Els col·lectius que trobem són molt diversos i ens costa saber qui és qui. Per a nosaltres destaquen dos blocs a la manifestació: el primer és el de "Las Rojas", que pareix el més combatiu, ja que des del principi van fent pintades i altres accions per la Plaça. Segons ens diu una d'elles estan vinculats a un moviment que es diu el MAS. El segon bloc que ens pareix interessant és el del Plenario de Trabajadoras, format per un bon grapat de dones amb samarretes i banderes taronja. Destaquen perquè són moltes, de totes les edats i amb diferents pancartes segons la zona de la ciutat de la que venen.
Pel que fa als temes que es tracten també són molt variats, com la violència de gènere, l'avortament, o la crisi capitalista, però sobretot ens interessa la critica que fan a la prostitució il·legal. És cert que des de la nostra arribada a la ciutat la publicitat i la mercaderia sexual ens ha semblat escandalosa, trobant a qualsevol lloc gent repartint pamflets o intentant vendre't algun d'aquests serveis. Fins la manifestació, llevat d'una pintada a Bariloche, encara no havíem vist a ningú que criticara durament aquest tema.

Finalment, com la marxa va començar tard vam haver d'abandonar-la a meitat, ja eren les 19:00h i encara havíem d'anar al Hostel per recollir les maletes i agafar l'autobús. Portàvem més de 10 hores petajant la ciutat sense parar, així que el viatge de 20 hores cap a Iguazú ens semblarà també fugaç, com la visita a Buenos Aires.

1 comentari:

  1. De totes les imatges que he vist, sols "conec" a la gent de "Pan y Rosas", degut a la meua relació amb Andrea d'Atri. I curiosament (donada la frasse amb la què has obert el post) són trotskistes.

    Per cert, m'alegra poder seguir-te en este blog. Una abraçada per a Josep i per a tu i hala, a passar-ho bé, camarades.

    ResponElimina