16 de març de 2010

Misiones (III): Les tres fronteres i la comunitat aborigen Yryapú

"Al final del viaje está el horizonte,
al final del viaje partiremos de nuevo,
al final del viaje comienza el camino,
otro buen camino que seguir descalzos
contando la arena"
Silvio Rodríguez


Ja és 13 de març i s'acaba el viatge per Argentina amb el meu amic Josep. Demà ell se'n va cap a València a gaudir de les falles i jo cap a l'oest a començar la nova aventura "salteña".
Però encara ens queda un dia junts que no podem desaprofitar. Pel matí anem a visitar el Hito de las Tres Fronteras, un punt situat a uns 500m de Puerto Iguazú on conflueixen els rius Iguazú i Paranà i des d'on es pot observar tres països del Mercosur: Argentina, Brasil i Paraguai. En cada territori es pot veure un obelisc pintat amb els colors de l'estat corresponent i a la part argentina hi ha una fira d'artesania que (ens) entreté als visitants.

Més enllà del seu interès turístic i de la curiositat que suposa poder veure d'una ullada tres països diferents, la creació d'aquesta triple frontera i els drets militars obtinguts pels Estats Units a la zona per defensar-la d'una suposada amenaça terrorista ha fet que molta gent rebutjara el projecte per considerar-lo una estratègia de control dels seus recursos naturals.
En la línia d'aquesta crítica podeu llegir l'article "Triple Frontera: Un objetivo estratégico de EEUU" publicat per l'equip de investigacions Rodolfo Walsh.

Per la vesprada hem anat a visitar a la comunitat guaraní Yryapú ("soroll de la selva"), que viu a pocs km de la ciutat i a la que es pot accedir fàcilment. Després de caminar un poc entrant cap a la selva trobem les primeres cases de fusta al costat d'un camp de futbol, de seguida se'ns apropa un jove indígena, Annibal, qui s'ofereix per acompanyar-nos per la selva i mostrar-nos el poble.
Annibal té 26 anys, va nàixer a una altra comunitat guaraní (l'aldea Mbororé) que viu a poca distància, però es va casar amb una altra guaraní que actualment és la infermera de la comunitat Yriapú. Ell està cursant estudis per ser promotor de salut al seu poble i ens explica que la tradició és que els joves que van a estudiar fora tornen per servir a la comunitat en la seua especialitat.

Allà hi viuen unes 40 famílies, tenen les seues cases, dos escoles, el centre de salut, dos camps de futbol i un gran jardí: la selva. Annibal ens guia per tota ella per camins que mai haguérem trobat nosaltres i ens va contant el tipus de plantes que veiem i perquè les utilitzen. Ens mostra les trampes que encara utilitzen per caçar animals i ens porta als llocs de reflexió de la comunitat.
Els camins estan buits i la selva en silenci, poques hores abans ha arribat la trista notícia de la mort d'una xiqueta guaraní a una comunitat de San Ignacio i el poblat ha aturat la seua activitat: la gent resta a les cabanyes parlant, descansant, mirant la televisió o escoltant música. Des de fa pocs anys l'estat els paga la llum i l'electricitat. Fins i tot el partit de futbol que hi havia programat per les 17:30h entre dos equips de la comunitat s'ha suspès.
Eixint de la selva trobem uns cultius de dacsa, mandioca i pinyes i de seguida l'escola Clemencia González, més coneguda com "la escuelita de la selva". Es tracta d'un centre d'educació intercultural i bilingüe que pretén formar els joves guaranís per a ser intèrprets del patrimoni natural i cultural de la selva, per tal d'aprofitar un poc el tiró turístic de la regió. A l'escola van més de 70 indígenes de diferents edats i comunitats de la zona, fins i tot de la part de Paraguai i Brasil.

Darrere de l'escola trobem una zona plena d'eines i objectes d'artesania tradicional, una de les principals fonts d'ingressos dels Yryapú i en ella hi ha una xiqueta que comença a parlar guaraní amb Annibal. És la primera conversa que escoltem en aquesta llengua i el nostre guia ens explica que és en la variant Mbyà. Els sons sonen estranys i el que més ens sobta és que quan es parlen no es miren a la cara i pràcticament ni se'ls escolta.
El seu alfabet (achaguety) consta de 33 lletres o grafemes (tai) i cadascú representa un sols fonema (taipú). Tenen 12 vocals (12!!): 5 orals (a,e,i,o,u), 5 nassals (ã,,ĩ,õ,ũ) 1 gutural (y) i 1 guturonassal (). La resta de les lletres són consonants i 8 d'elles també nassals. Com a curiositat no existeixen les lletres B, C, D, F, LL, Q, W, X i Z en el achaguety.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada