4 de març de 2010

La Patagònia (III): El Calafate i els glaciars

"...en la inmensa soledad, la naturaleza que te hizo, no te dio nombre: la voluntad humana desde hoy te llamará ¡Lago Argentino! Que mi bautismo te sea propicio..."
Francisco P. Moreno

Després de més de 25 hores de viatge per la repetitiva però incansable estepa patagònica apleguem a El Calafate, una ciutat de poc més de 80 anys situada a la província de Santa Cruz, la segona més gran del país, enclavada al sud de la Patagònia. Aquesta ciutat és coneguda per ser el centre d'operacions per visitar el Parc Nacional dels Glaciars, on es troba el Perito Moreno, un dels glaciars més famosos del món, considerat per molts la huitena meravella del planeta.

Santa Cruz a banda de tenir els glaciars és coneguda per ser la terra de la parella Nestor i Cristina Kirchner (en ordre els dos últims presidents de la República) i també per viure principalment de les seues reserves de gas i petroli.

Ens allotgem al Hostel Huemul i tenim el temps justet per visitar El Calafate, principalment la Laguna Nimez i l'imponent Lago Argentino, i al dia següent anar al Parc Nacional i al "Perito Moreno".

El Perito Moreno és indescriptible, no sabríem per on començar per expressar les sensacions que provoca observar-lo i escoltar els seus despreniments. Es tracta d'una immensa massa de neu acumulada i compactada que baixa des de les muntanyes andines en forma de riu gelat i que acaba xocant amb la Península Magallanes, tancant així el pas entre dos braços del Lago Argentino. En aquest punt es forma un pont que amb els anys la corrent del llac va perforant creant un túnel. És l'anomenada "zona de ruptura", que cada X anys acaba trencant-se per la pressió provocada per l'avanç del Perito sobre la Península. En aquest vídeo podeu veure l'última ruptura, l'any 2008.

Però no hem de confondre la ruptura del pont amb els despreniments, aquests es donen de forma constant i és una de les coses més espectaculars de la seua visita, no solament per la imatge sinó sobretot pel soroll que provoca. Molta gent pensa que aquests despreniments tenen alguna relació amb l'escalfament de la terra, però en realitat no té res a veure, ja que són provocats per la fricció i per la pressió que es dóna entre el Perito i les muntanyes que el rodegen, així com amb el fons del llac Argentino

Hem de pensar que la capçalera del Perito avança pràcticament 2 metres cada dia (uns 700 m a l'any!), mentre que els seus dos costats (la cara nord i la cara sud) avancen més lentament pel contacte amb les muntanyes. Aquest ritme desigual genera també friccions internes que provoquen més despreniments. Tots aquests fenònems fan que el Perito mai passe per damunt de la Península Magallanes, però no per això el glaciar va fent-se més menut, sinó que es va regenerant: la neu continua arribant des dels Andes de forma constant i tarda en arribar a la capçalera pràcticament 300 anys.

Tarda tant de temps perquè el Perito, tot i no ser el més gran de la zona, té una superfície de 254km2, amb un front de 5 km de longitud i 60 metres d'altura sobre l'aigua. Per això aquest glaciar temperat (es manté a una temperatura d'uns 0'8ºC) es considera una de les grans reserves d'aigua potable del món.
Els habitants de la zona diuen que qui menja el fruit del Calafate (planta que dóna lloc a la ciutat) torna al Perito Moreno. Feina feta, tornarem.

5 comentaris:

  1. No teniu fred, condenats?

    Quina vida es pegueu, xe! Josep, porta'm un tros de gel i el cremarem pa Falles! xD

    ResponElimina
  2. Que reguapos esteu...serà que us senta bé aixó de fer de rodamons.
    Andrés m'encanta el blog, molt molt interessant. Així aprenem de tu i amb tu.
    bon viatge!
    besets

    ResponElimina
  3. Enveja de no poder fer les fotos que feu... Que sort.

    ResponElimina